És probable que coneguis el Josef Ajram esportista, el finalista en competicions de resistència tan dures com la Ultraman de Hawaii i la de Canadà, la Marathon des Sables i moltes altres. Potser et sona el Josef Ajram de Where is the limit?, una pregunta que acostumo a respondre dient: «No sé on està el límit, però sí que sé on no està».

Si vas llegir el llibre ¿Dónde está el límite?, ja deus saber que un dels meus objectius és aconseguir transmetre a les persones que, per a assolir quelcom, cal lluitar, atès que no hi ha res que t’arribi de franc i sense que donis alguna cosa a canvi. Allà parlava de tres pautes bàsiques que, a mi, m’han sigut molt útils: prendre’s seriosament les coses que hom fa, dedicar-se en cos i ànima a aconseguir l’objectiu que hom s’ha imposat, i estar convençut que, a la vida, allò important és acabar el que hom comença.

Doncs bé, aquest mateix Josef Ajram també és un conegut broker que participa en tertúlies radiofòniques sobre el món de la borsa i escriu a diaris i blocs sobre aquest tema. És per això que he decidit publicar aquest nou llibre per a donar a conèixer alguns dels principis que m’han permès assolir l’èxit, també en la borsa. Conté les idees bàsiques que transmeto en cursos i seminaris d’iniciació, i està pensat tant per a aquells que no tenen l’oportunitat d’assistir a un d’aquests cursos, com de llibre de suport per a aquells que sí que heu assistit al curs.

Atenció! Aquest és un curs pràctic d’iniciació i el seu objectiu no és que a partir del proper dilluns ja guanyis diners, sinó que a partir del dilluns ja no en perdis més.

És com si et regalés unes vambes. El primer dia no et posaràs a córrer una marató, sinó que començaràs amb un quilòmetre i, a poc a poc, iniciaràs el teu propi procés fins arribar a córrer la distància que et proposis.

 

 

Sóc un especulador

 

Em dic Josef Ajram, tinc trenta-dos anys i en fa dotze que em dedico professionalment al món de la borsa. Des de fa uns vuit anys em dedico específicament al daytrading, és a dir, que la gran majoria d’operacions que faig són operacions en què compro i venc al mateix dia. Aquest és l’objectiu d’aquest negoci: saber quant perdràs o quant guanyaràs cada dia.

Precisament, la diferència entre l’inversor i l’especulador –nosaltres– és que l’inversor espera una rendibilitat a llarg termini i nosaltres busquem rendibilitat al dia.

El daytrading és un mètode per a pobres, de manera que si tens cinc milions d’euros en efectiu per a invertir, aquest no és el teu mètode; aquest mètode serveix per a crear diners sense tenir-ne.

Durant tres anys vaig treballar en una agència de valors i quan vaig fer el salt, amb vint-i-tres anys i 10.000 euros de base, tenia dues opcions:

 

•	invertir i esperar una rendibilitat d’un 10% anual, és a dir, obtenir 11.000 euros, que està molt bé, o bé
•	marejar aquests diners, comprant i venent diverses vegades amb la mateixa base, buscant sempre una rendibilitat final diària, intentar guanyar 100 euros al dia.

 

Més endavant veurem que fer això avui en dia encara és més senzill perquè, si es vol, existeix la possibilitat de comprar i vendre per un valor deu vegades superior a la nostra garantia. És a dir, si tenim 10.000 euros podem comprar accions per 100.000 euros.

Així és com intentarem crear diners. Sense diners. Només necessitem una base i marejar-la.

Sovint la gent diu: «De vegades he intentat aplicar aquest mètode, comprant i venent diverses vegades, però les comissions m’ofeguen. Com puc solucionar-ho?». Primerament s’ha de trobar una agència de valors competitiva (amb comissions competitives) i alhora responsable, que doni confiança i sigui molt eficient (és a dir, amb molta velocitat d’operació), que és l’altre aspecte cabdal per tal que aquest mètode funcioni. És fonamental operar en les mateixes condicions que un professional pel que fa a comissions i a velocitat de dades, en cas contrari ja començarem amb desavantatge.

Amb aquest llibre pretenc transmetre els meus coneixements. Em produeix molta satisfacció poder explicar allò que a mi m’hauria agradat que m’expliquessin quan vaig començar, l’any 2002; el que trobaràs a continuació és fruit de tot allò que he après des d’aleshores, sovint a base de donar-me alguna patacada.

Et preguntaràs per què em vaig decidir pel daytrading.

La resposta és molt senzilla. Si jo hagués sigut tan bo com Warren Buffet com per a guanyar 100.000 euros a l’any durant els darrers deu o onze anys, hauria necessitat un capital inicial d’un milió i mig d’euros. I si no hagués estat tan bo com ell –que seria el més normal– i hagués indexat aquest milió i mig d’euros a l’Íbex-35 (les 35 empreses més importants del mercat espanyol), la meva rendibilitat hauria estat negativa (-1%).

D’això en podem extreure una primera idea que t’ha de quedar molt clara: especular a borsa no és més arriscat que invertir a borsa. Ben al contrari, et demostraré que és molt més arriscat ser inversor que ser especulador.

Possiblement ser especulador (trader) és un dels negocis més segurs del món. N’estic convençut.

Si tens un negoci saps que té un cost diari a causa d’unes despeses fixes importants com ara les nòmines del personal, el lloguer del local, el cost del producte o d’estoc... I, com a inversor, ho pots perdre tot perquè la inversió està subjecta a efectes que no estan sota el nostre control. En canvi, en el daytrading no tenim cap despesa fixa, únicament paguem si operem, i l’únic capital que podem perdre és la garantia, que és la nostra inversió.

* * *

Potser no hi ha «un» mètode, potser no existeix una regla matemàtica que puguis aplicar a partir del proper dilluns. A les següents pàgines explicaré tot allò que a mi m’ha funcionat bé. Crec molt en l’especialització i et recomano que no vulguis fer de tot. Hi ha molts productes financers: accions, futurs, divises..., i t’ensenyaré allò que considero que és més fàcil per a guanyar: les accions espanyoles, perquè el grau d’informació que en tenim és més gran.

 

 

Una reflexió abans de començar: el Sant Grial de la borsa

 

Més del 90% dels particulars que inverteixen a borsa perden diners. Per què? Perquè la gent no té formació.

La gent parla de «jugar» a borsa. No obstant això, no es tracta de cap joc; és per aquest motiu que no jugarem a borsa sinó que invertirem o especularem a borsa. Tots sabem com n’és de difícil guanyar i estalviar diners, i no ens els podem rebentar sense més ni més, simplement perquè no sabem què fer amb ells (i, creu-me, la borsa no és tan divertida).

A Espanya hi ha nou milions de persones relacionades directament o indirectament amb la borsa, ja sigui amb accions, plans de pensions o fons d’inversió. I, a partir d’ara, tu tindràs un avantatge per sobre d’elles: disposaràs de les eines bàsiques per tal que ningú et pugui aixecar la camisa perquè partiràs d’uns coneixements sobre què fer i què no fer amb els teus estalvis i prendre les decisions més adequades. Tant si acabes dedicant-te al trading com si no, de ben segur que sabràs diversificar millor els teus estalvis.

No obstant això, no existeixen ni sistemes ni fórmules màgiques per tal de guanyar a borsa. Som éssers humans que ens guiem per estímuls i sensacions, i hi ha gent que serveix i gent que no serveix per a la borsa.

Per què?

Pels nervis.

Hi ha persones que es posen molt nervioses i altres que no ho fan, i els nervis són un gran enemic. És per això que cadascú ha de ser honrat amb ell mateix i decidir i acceptar si serveix o no (aquest és un altre dels objectius del llibre). Si t’adones que no serveixes, dedica’t al termini fix, que no resta capital.

Si has decidit que vols dedicar-te a la borsa, has de saber que per a guanyar a borsa s’ha de partir de tres premisses bàsiques:

 

1.	Respecte a la borsa. Es tracta d’una feina com qualsevol altra i cap feina s’ensenya en dos dies.
2.	Respecte als diners.
3.	Cal tenir molt sentit comú. Aplicant el sentit comú partiràs amb un avantatge impressionant sobre els nou milions de persones de què parlàvem abans.

El daytrading és un sistema d’operativa borsària que té com a objectiu obtenir la màxima rendibilitat amb els mínims recursos i en el mínim temps possible.

La panacea! Guanyar molt sense tenir res i de pressa, és possible. Ho veurem de seguida.

Tal i com he apuntat abans, convé diferenciar entre inversió i especulació. A més a més, s’ha d’aprendre que els valors no obren igual com tanquen.

Si l’any 2008 ens va ensenyar alguna cosa és que no hi ha res segur, perquè aquell any va haver-hi una crisi financera en què Lehman Brothers i Bear Stearns, dos bancs amb cent cinquanta anys d’història, van desaparèixer, van fer fallida.

Què hauria passat si jo hagués sigut inversor amb Bear Stearns? Segurament no estaria escrivint aquestes pàgines perquè haurien fos tot el meu capital.

Un dijous Bear Stearns valia 60 dòlars, el dia següent va obrir a 30 dòlars i el dilluns va obrir a 3 dòlars. Va passar entre el dijous i el dilluns, sense capacitat de negociació, un terme borsari conegut com a «gap» (buit) que explicaré més endavant.

Un inversor que tenia mil accions de Bear Stearns, el dijous li valien 60.000 dòlars, el divendres 30.000 i el dilluns següent només li valien 3.000 dòlars.

Li afecta a un daytrader? No, perquè nosaltres fem les operacions durant el dia. L’avantatge de les operacions intradiàries enfront de la inversió és que nosaltres no sabem què passarà al món durant el cap de setmana, però sí que sabem que tenim els diners a la butxaca. Aquesta és l’única certesa que tenim. Pot passar qualsevol cosa, per bé o per mal, però jo sé que el meu capital no es veurà afectat per una crisi a Irlanda, per un atemptat o per qualsevol bona notícia. El dilluns serà un nou dia, res més. I aquest és l’objectiu, intentar evitar aquestes baixades.

 

 

Potser seria útil mirar de respondre una pregunta: Què no és daytrading?

 

Primer: «No és “compro avui i venc demà”».

No, no dic que no es pugui fer, però el daytrading és compro avui i venc avui.

És habitual sentir: «Si puja venc i si no puja m’ho quedo, ja pujarà, perquè segur que pujarà. És una bona empresa, com pot ser que no pugi?, ven arròs i tothom menja arròs».

I no puja.

No caiguis en aquests errors. Si ets capaç d’aplicar els tres primers punts bàsics de la borsa (respecte al mercat, respecte als diners i sentit comú) t’estalviaràs molt.

Segon: «Una inversió a llarg termini és una mala inversió a curt termini».

Has de tenir la humilitat de saber que et pots equivocar. La cosa més difícil d’aquest negoci és saber perdre 100 euros. Perdre-ho tot és una cosa que sap fer tothom; no obstant això, fer una operació, equivocar-se i perdre 100 euros, el 90% de les persones que esmentàvem abans no sap fer-ho. A tots ens ha passat que, per no voler perdre 100 euros, hem acabat perdent el 50%. Aguantar és l’error.

El problema és que tot és o pànic o eufòria, per això és molt important el sentit comú, la racionalitat i el control de les emocions, perquè ni tot és tan bo ni tot és tan dolent. És molt difícil d’aconseguir, però pots entrenar-te i aconseguir-ho.

 

Tercer: «Compro per a cobrar dividend».

S’ha de tenir present que quan una empresa paga dividend, el seu valor disminueix perquè en realitat el dividend es descompta directament del preu de l’acció.

Per exemple, les accions d’una empresa valen 10 euros i tenim mil accions. El dia següent l’empresa anuncia que pagarà 40 cèntims de dividend (és a dir, que ingressarem 0,40 × 1.000 = 400 euros), però si el valor de la companyia era de 10 euros, el dia següent valdrà 9,60.

Dit d’una altra manera, el dividend es descompta directament del preu de l’acció i, per tant, mai s’han de comprar accions perquè el dia següent paguen dividend. No es tracta d’una ganga.

Resumint:

 

1.	El daytrading busca obtenir la màxima rendibilitat als recursos disponibles en el mínim temps possible tot fent servir:

•	rotació de capital: comprar i vendre tantes vegades com ens sigui possible, i
•	palanquejament: fer servir diners que no tenim aprofitant que en aquest negoci hi ha entitats que ens deixen una quantitat, fins a deu vegades el capital que tenim, de franc, sense cobrar-nos interessos i sense necessitat d’aval bancari, durant un mateix dia i tantes vegades com vulguem.

L’any 2007 vaig negociar 360 milions d’euros que, evidentment, no tenia i ho vaig fer amb una garantia de 100.000 euros que, marejada d’una determinada manera, passat un any va sumar els 360 milions d’euros.  En realitat, es pot facturar molt sense tenir diners i és per això que les comissions són tan importants, perquè amb un volum tan gros, una diferència mínima en la comissió (per exemple, del 0,1% al 0,15%) representa molts diners.  És per això que és bàsic que siguis conscient de la importància de tenir una bona agència de valors amb unes boníssimes comissions.

2.	Qualsevol posició oberta s’ha de tancar, en el 90% de les ocasions, abans que acabi el dia, independentment del fet que hi hagi pèrdues o guanys. Però tan bon punt hi hagi un mercat alcista, pots plantejar-te la possibilitat de mantenir alguna posició oberta amb arguments tècnics.  Hi ha força valors alcistes que pots decidir si vols mantenir oberts o no, però sempre es requereixen arguments molt tècnics i la decisió sempre s’ha de prendre amb el teu millor aliat, l’únic amic que tenim a borsa: l’stop-loss. Més endavant veurem com i, sobretot, on posar-lo.
3.	El daytrading no és inversió.